Els preus de fàrmacs exclosos de finançament doblen el preu durant el mes de gener de 2013

La primavera de 2013 el ministeri de Sanitat va publicar una llista de 417 medicaments que a partir del mes de setembre sortien del finançament públic al·legant un baix nivell terapèutic. El ministeri va assegura que els preus d'aquests fàrmacs no pujarien i controlarien aquests, però la realitat és que durant aquest mes de gener alguns d'ells com ara el Daflon, el Flumil o el Romilar han doblat el seu preu.

La raó és que les empreses farmacèutiques ja no tenen el compromís de mantenir els preus i amb aquesta mesura aconsegueixen ingressos superiors.

Però això no és el més greu, aquests medicaments tenen els codi de barres diferenciats per a un mateix medicament amb tres tipus de cobrament diferent:  medicaments subvencionats per la Seguretat Social, que l’usuari paga segons la seva renda, de fàrmacs no finançats que tenen un preu fix per a tothom i de productes finançats en casos específics que requereixen recepta mèdica i si és el cas, es paga segons la renda. Un exemple d'aquests són els laxants, exclosos per a la majoria però finançats per a determinades patologies com tetraplegies o pacients oncològics.

Aquests medicaments així les farmàcies el compren a preu car dels laboratoris però quan són finançats els cobren a preu antic pactat i la diferència la absorbeixen ells.

A aquest problema les farmàcies afegeixen la baixada de venda que d'aquests medicaments s’ha produït des del mes de setembre quan van quedar exclosos baixant el seu consum a la meitat en molts casos.

Amb aquest panorama els grans perjudicats son d'una banda la persona que no pot prendre el medicament per problemes econòmics o bé han de comprar-lo a preus doblats i d'altra banda les farmàcies que veuen reduïts els seus volums de venda i en alguns casos comprant a preu més alt que el preu de venda.

És just això? Hem de continuar deixant que juguin amb la nostra salut d'aquesta manera? Farà alguna cosa el ministeri?

Nou model empresarial (2a part)

En la primera part d'aquest article parlàvem de que segons un estudi fet per la consultora PricewaterhouseCoopers el model d'avui en dia del sector farmacèutic era insostenible.

Doncs en aquest mateix estudi un especialista del sector farmacèutic presentava un nou model empresarial. Un model que es centrés més en la investigació i no tant en el màrqueting i les vendes. Concentrant-se així en el desenvolupament de medicaments de prevenció, tractament o cura. Estaria  oferint, uns beneficis tangibles i responent a les necessitats mèdiques inexistents. Si les companyies es centren en la producció d’un bon medicament, tindran un valor afegit en el mercat, ja que aconseguiran poder participar en la política de preus i fins i tot arribar a poder fer acord amb altres companyies per tal de repartir-se els riscos.

El que, també, haurien de fer és controlar el compliment del tractament, ja que això els hi podria suposar un gran benefici.

Aquest nou model deixaria de ser un model supervendes per passar a ser una model on la venda anés acompanyada d’un servei (com podria ser per exemple el control de que el pacient seguís el tractament). Aquest servei podria acabar sent més important que el propi medicament. Per tal de poder dur a terme aquests serveis els canals de distribució haurien de ser més sofisticats i estar més enfocats als pacients.

Per acabar, en quan a la prevenció, l’estudi diu que actualment només el 3% de les despreses sanitàries es destinen a la prevenció. I els ingressos que podria generar són molt elevats. De fet, la OMS (Organització Mundial de la Salut) assegura que un 80% de les malalties relacionades amb el cor, el cervell i la diabetis i un 40% dels casos de càncer, es podrien haver evitat amb una correcta prevenció.

Per tant, un cop el sector farmacèutic hagi vist que és més important centrar-se a la població sana que en la malalta i pugi assumir tots el costos que això comporta, podrà entrar en la gestió sanitària oferint un servei complementari  de benestar i control, entre d’altres.  

Nou model empresarial (1a part)

Una de les consultories més prestigioses del món, PricewaterhouseCoopers, va elaborar un estudi de futur de les farmacèutiques, anomenat: “Pharma 2020. The vision: Which path will you take?”

En aquest estudi s’hi revelen dos grans contradiccions relacionades amb la gestió empresarial de les companyies farmacèutiques. Tot i ser molt rendibles (i encara ho seran més en el futur) no estan ben gestionades.

L’estudi afirma que durant els propers 10 anys les empreses farmacèutiques podrien multiplica el seu valor actual per dos. Els seus beneficis augmentaran, ja que, la població mundial és cada vegada més vella i la salut és cada vegada més important. A més a més, també s’hi revela que els països que avui en dia estan qualificats com a emergents seran un dels clients més importants, ja que el seu poder adquisitiu augmentarà.

D’altra banda, l’estudi qualifica el model empresarial d'aquestes companyies com a insostenible, econòmicament parlant. El sector farmacèutic no aprofita les oportunitats que se li presenten. El error més gran que comet està en l’hora d'invertir en innovació. Ja que inverteix el doble que fa deu anys enrere però en canvi produeix menys de la meitat que llavors. Aquest és doncs un model empresarial clarament insostenible, que tard o d'hora deixarà de funcionar.

En el proper article revelarem quin és el model alternatiu que presenta la consultora. 

Segona enquesta finalitzada

En la nostre última enquesta, us preguntàvem si a l'hora de consumir un medicament, us informàveu dels seus efectes i de si aquest era el més indicat pels vostres símptomes o malaltia. Vam formular aquesta pregunta, atès que, com hem tractat en algunes entrades anteriors, algunes farmacèutiques s'aprofiten del desconeixement de la gent, i de la confiança cega que gran part de la població diposita en els metges, sense pensar en si l'opció que se li ha donat és la millor, o si les coses es podrien fer d'una altre manera.

El resultat obtingut, ha estat que de la gent que ha contestat l'enquesta, la majoria, exactament un 66% confia plenament amb el metge, però es llegeix atentament el prospecta. D'entrada sembla una bona resposta, ja que vol dir que es llegeix el prospecta, sabem que és el que ens estem prenen, per a que serveix, si es adequat pels nostres símptomes, si té efectes secundaris o ens pot afectar negativament d'alguna manera, etc. Per tant, és molt important llegir-lo, i no confiar totalment amb el que et recepta el metge, com un 9% dels nostres enquestats a respòs.

Però, per altre banda, creiem que no n'hi ha prou llegint el prospecta, perquè t'informes d'aquell medicament i pots saber si és adequat per el teu cas o no, però no saps si n'hi ha algun altre de millor! Per això, és important comparar amb altres medicaments, consultar amb especialistes, etc, com un 9% dels nostres enquestats, o a més, contrastar totalment la informació, preguntat a especialistes, farmacèutics, amics, buscant informació etc, com ha respòs un 19% de la gent.

Això és necessari perquè sabem que els metges estan pressionats o “subornats” a receptar certs medicaments per les farmacèutiques, i no podem confiar segament amb ells, encara que en principi, no ens donaran res que ens pugui afectar negativament, però de fet, potser sí que ens podrien donar alguna cosa que ens anés millor.

Així doncs, tot i que sembla molta feina, us aconsellem que us informeu del que us esteu prenen i compareu amb altres possibles millors medicaments, per tal de conèixer el que és més adequat per a cada cas. 

La màfia de la Medicina i les Farmacèutiques

Un dels nostres seguidors ens va recomanar un reportatge que va emetre un programa anomenat People & Power d’una cadena anglesa. El reportatge porta per nom La màfia de la Medicina i les Farmacèutiques, i parla de la relació que tenen les farmacèutiques – metges – pacients als Estats Units d'Amèrica.

El que se’ns mostra en ell, principalment, és com les companyies farmacèutiques prioritzen els seus beneficis econòmics davant dels pacients.

El reportatge ens parla de dos tipus de fraus:

-       - El off-label màrqueting: aquest tipus de pràctica està relacionada amb la prescripció de medicament, per part dels metges, que no han estat aprovats pels usos als quals estan destinats.

-       - Frau conta el govern: aquest frau s’està duent a terme quan una part dels diners que el govern destina a salut va a parar a medicaments que podrien no funcionar.

Gairebé el 10% del pressupost del departament de salut dels Estats Units va a parar en medicaments fraudulents.  

En el reportatge hi podem veure diversos casos tan de pràctiques il·legals de farmacèutiques, com de metges que han estat subornats, com de pacients que ara estaran marcats per vida per culpa de l’ús d’un medicament.

Jo destacaria dos casos.

El primer té a veure amb una farmacèutica nord-americana que es diu Pfizer.  Aquesta companyia en l’any 2009 va tenir un benefici net de 8,6 bilions de dòlars comercialitzant 12 medicaments. En el mateix any va haver de pagar al govern com a costos civils i criminal per haver comercialitzat il·legalment 4 medicaments 2,3 bilions de dòlars. Com va aconseguir que els metges receptessin els seus medicaments? Doncs entretenint als facultatius portant-los a clubs d’striptease, a més de pagar-los uns quants milers de dòlars (un metge podia rebre 150.000$ en un any).

El segon cas tracta d’un medicament de nom Risperdal  de la farmacèutica Johson & Johson. Aquest medicament té diversos efectes secundaris que ni el metge ni el pacient en van tenir constància. En el reportatge surten dos casos de pacients que van prendre aquest medicament. Un dels pacients que es va prendre aquest medicament ara pateix de pàrquinson i de diabetis. L’altre pacient és un nen de 14 que va començar a ingerir aquet fàrmac quan tenia 4 anys, a causa d’aquest als 14 li van començar a sortir pits (cal dir que aquest efecte secundari s’ha donat en molt casos).  Llavors en preguntem: Com pot ser que un medicament amb tants efectes secundaris sortís al mercat? Segons certs investigadors Johnson & Johnson va comercialitzar aquest producte il·legalment a més de subornar als metges més influents. 

Si voleu veure el reportatge està a continuació, consta de dues parts

Grifols i els seus òrgans de govern

En aquesta entrada posarem com a exemple l’empresa farmacèutica com és GRIFOLS per veure com està estructurat els seus òrgans de govern.

Grifols és una empresa multinacional catalana amb seu central a Barcelona especialitzada en el sector farmacèutic-hospitalari amb productes hemoderivats. És una empresa familiar ja que va ser fundada el 1940 a Barcelona pel Dr. J.A. Grifols Roig com a centre d’investigacions clíniques i biològiques. L’empresa va tenir un accelerat procés d'internacionalització i creixement fins que, a dia d'avui  és la primera companyia europea del sector de productes hemoderivats i una de les principals productores mundials cotitzant en el Indexcat (índex borsari d’empreses catalanes), Ibex-35 i Nasdaq amb l’actual president Víctor Grifols.

Degut a la seva cotització a la borsa podem dir que Grifols és una societat oberta ja que les barreres d’entrada i sortida són baixes.

El seus òrgans de govern són el Consell Administratiu i la Junta d’Accionistes. Observant els seus Estatuts Socials podem veure que l’administració i la representació legal estarà de la Societat estarà a càrrec del Consell Administratiu, integrat per tres consellers mínim i quinze com a màxim elegits per la Junta General d’Accionistes. Complint amb els estatuts el Consell Administratiu actual és:

Podem veure que esta format per 10 consellers (2 executius, 3 independents, 1 dominical i 4 externs), un secretari i un altre vicesecretari no consellers i el president i conseller delegat Victor Grifols.

En l’últim informe anual de govern corporatiu corresponent al exercici del 2011 podem veure el pes que tenen cada membre del Consell Administratiu i els seus drets de  vot.

 A més també podem veure qui són els accionistes majoritaris, com Deria.SA o Thorthol Holdings B.V (dels quals els socis són familiars de Víctor Grifols) entre d’altres.

INFORME ANUAL EXERCICI 2011

Teresa Forcades en contra de les multinacionals farmacèutiques

Segurament us sona el nom de Teresa Forcades però pels que no la coneixeu us la presentem. Teresa és una monja del monestir de Sant Benet i alhora metgessa i teòloga.  També és coneguda per els seus pensaments feministes i les seves crítiques a les multinacionals farmacèutiques.

Quan al 2009 va brotar el rumor de la Grip A va haver un pànic generalitzat entre la població, uns deien que ens havíem de vacunar, altres que havíem de portar mascaretes, altres que ens havíem de rentar les mans contínuament amb un sabó especial,... i altres que deien que tot això era una inventiva de les farmacèutiques per treure més benefici. Què va passar realment? Encara no ho hem descobert!

Teresa Forcades va publicar un vídeo (Campanadas por la Gripe A), denunciant la gestió de la pandèmia i criticant la fiabilitat de la vacuna que ens volien repartir massivament. Amb tot això principalment criticava l’actuació de les indústries farmacèutiques que van fabricar la suposada vacuna en contra de la Grip A. El vídeo va ser visualitzat per milers de persones i comentat a varis medis de comunicació.  En seguida les autoritats sanitàries van saltar al “ring” per defensar-se, dient que no es podia qüestionar d’aquella manera un dels grans invents de la medicina, la vacuna.

Ara fa poc menys de 3 mesos, el 20 de Novembre del 2012, que Teresa Forcades va tornar a criticar una vacuna, aquest cop la vacuna del virus del Papiloma Humà (VPH) perquè han comercialitzat la vacuna i l’han inclòs dins del calendari de vacunació infantil, en més de 100 països, sense haver comprovat bé els efectes secundaris i a causa d’això ja hi ha hagut casos d’invalides i de mort.

Segons aquesta metgessa les indústries només els interessa el seu propi benefici i els fàrmacs no son per jugar, s’han de provar molt bé abans de comercialitzar-los, per això fa vídeos denunciant les males activitats de les farmacèutiques, a part d’altres vídeos denunciant altres pràctiques com la violència de gènera,...

Aquí us deixem l’enllaç de la seva web: http://www.benedictinescat.com/montserrat/teresacas.html

I el del seu canal de Youtube on penja tots els vídeos: https://www.youtube.com/playlist?list=PLAqKRngqwuScgaAMXHnsPsnxJawZNbscm

El màrqueting de la por

Algú s'en recorda de la vacuna contra el virus del Papiloma Humà (VPH)? Jo mateixa vaig ser vacunada fa 5 anys d'aquesta possible “epidèmia” que en el 2008 es va extendre a Espanya mitjançant un màrqueting basat en la por.

Nenes sanes de tot el món d'entre 11 i 14 anys van rebre aquest tractament per “prevenir” el càncer de coll d'úter.

A Espanya, les administracions públiques advertien a la població i promocionaven Gardasil i Cervarix, dos tractaments contra el VPH, de la mà de Merck i Glasox, dues de les multinacionals farmacèutiques més grans del món.

Cal aclarir, que la infecció del VPH és condició necessària, però no suficient per desenvolupar un càncer de coll d'úter. A més a més, tant sols un 10% dels casos d'infecció, acaba desenvolupant-ne un. S'acostuma donar en dones de més de 60 anys que no es fan revisions periòdiques.

A més a més, l'eficàcia d'aquesta vacuna tant impulsada per les administracions públiques i tant recomanada, només s'ha estudiat dones adultes, no pas en nenes. Bé, algú pot pensar, almenys estàs vacunada d'aquesta petita possibilitat, però...no protegeix de totes les maneres en que es poden agafar aquestes cèl·lules cancerígenes del VPH; és a dir, és preventiu, però no cura. A més, és molt cara, són tres dosis i entre elles sumen més de 300 euros.

Així doncs, és ben bé que aquestes empreses farmacèutiques van realitzar campanyes de màrqueting basades en la por i el terror, mirant pel seu interès, expandint una cultura de la “prevenció”, per tal que la gent consumeixi fàrmacs sense estar malalt. A més, varis casos no van acabar bé, 18 nenes a EEUU van morir després de ser vacunades, i més de 18.000 van patir efectes secundaris o adversos.

Com van aconseguir les farmacèutiques que els governs acceptessin aquestes estratègies? Hi va haver un gran ressò, recomanacions i fins i tot en alguns llocs es considerava obligatori efectuar aquesta vacuna, com en Texas, entre nenes de 11 i 12 anys, però el governador es va fer enrere per la pressió popular.

Per una banda, es sap que en centres escolars, les infermeres i responsables rebien gratificacions si impulsaven aquesta vacunació, i per alta banda, hi va haver unes campanyes de màrqueting molt agressives. En el meu cas, la vacunació, va ser causada per aquest últim motiu. Un clima de por, va fer que gran part de les nenes del meu poble fossin vacunades a causa de la preocupació dels nostres pares. En altres llocs, diferents escoles s'estaven plantejant aplicaro de manera obligatòria. 

Podem veure com salut i medicina giren entorn del propi medicament i de la industria. Ara per ara, manen les farmacèutiques, i manipulen a la gent mitjançant un un bon màrqueting per aconseguir els seus objectius. Sí, sabem que el màrqueting fa això, manipular a la gent i crear necessitats, però: No hi hauria d'haver uns límits en el sector de la salut? La gent normal sense coneixements específics d'entrada ens ho creiem tot. Qui no vacunaria a la seva filla dins d'un clima de por i preocupació? Cada cop més gent ho feia, i tothom anava seguint, perquè si la filla d'una amiga està vacunada, millor vacunar a la meva filla també, no?

En aquest sector de la salut s'hauria de prioritzar el benestar de les persones i per suposat, que les farmacèutiques actuessin èticament. Evidentment, no és així, tenen massa poder. No es podrien posar uns límits, o parar-lis els peus d'alguna manera?

El que no ens expliquen

Què innocents som... ens pensem que les farmacèutiques estan duent a termes moltes investigacions per millorar la nostre qualitat de vida quan la realitat és que juguen amb nosaltres.

És increïble que juguin amb una cosa tant important per nosaltres com és la salut. Hi ha tantes coses que ens amaguen, que no ens diuen,...

Hi ha malalties greus que n'han trobat la cura però no ens la diuen perquè hi guanyen més amb els medicaments per suportar-la que amb els medicaments per curar-la. 

Hi ha medicaments que s’han tret al mercat i se’n han amagat els efectes secundaris!!

Un exemple d’això va passar el 2002 quan estava a punt de caducar la patent d’uns pegats transdèrmics per alleujar els símptomes de la menopausa van confessar que tenien efectes secundaris. QUAN ESTAVA A PUNT DE CADUCAR LA PATENT! QUANT MILERS DE DONES JA ELS HAVIEN UTILITZAT! NO HO PODIEN HAVER DIT ABANS?

Doncs els efectes secundaris d’aquests pegats era l’augment del risc de tenir Càncer de mama, infarts i Alzheimer. I es va calcular que a Espanya s’havien produït 16.000 casos addicionals de Càncer de mama, 6.000 d’ictus i 8.000 d’embòlia pulmonar. 

Indignant com ens enganyen!

Bayer publicita fàrmacs amb recepta

Avui volem posar un exemple de com els medicaments amb recepta no poden ser publicitats de cap manera directament al consumidor, i la conseqüència que poden tenir les farmacèutiques de fer-ho.

L'estiu del 2011, la farmacèutica alamana Bayer, va promocionar medicaments els quals eren de venda exclusiva amb recepte a través del compte de Twitter de la seva filial del Regne Unit i Irlanda. D'aquesta manera, va violar un codi de pràctiques industrials al realitzar aquesta acció.

Què va passar? Doncs Bayer, va anunciar el llançament de un nou medicament anomenat “Sativex”, el qual és un preparat farmacèutic derivat del cannabis i serveix per tractar l'esclerosis. Simultàniament, també va presentar “Levitra”, un fàrmac destinat a la disfunció erèctil.

En un intent de defensar-se, Bayer va argumentar que els seguidors que tenien al Twitter eren especialistes, consultors, competidors o grups amb interès pels negocis de Bayer. Però òbviament, no es pot saber el perfil dels seguidors d'un compte de Twitter, atès que qualsevol persona amb Twitter els podria haver seguit.

Finalment, la autoritat britànica va dictar sentència. Bayer havia violat el codi de la indústria farmacèutica del Regne Unit.

Així doncs, podem veure un intent de Bayer per publicitar medicaments amb recepta a través d'Internet, concretament pel Twitter. Però les restriccions són molt fortes i això no es permet, sobretot a països com el Regne Unit i Espanya, en canvi, als Estats Units, com dèiem en un post anterior, sí que està permès. 

La publicitat de medicaments als EUA i a Espanya.

En aquesta entrada volem fer cinc cèntims de la principal diferència que hi ha entre Estats Units i Espanya pel que fa a la publicitat dels medicaments.

Als Estats Units la publicitat de medicaments és lliure, no hi ha restriccions, a diferència del que passa a Espanya. Poden anunciar qualsevol tipus de fàrmac,  aquest fet va relacionat amb un consum excessiu de medicaments.

En el cas d’Espanya, la publicitat de fàrmacs que necessiten una recepta facultativa està prohibida.

A part del fàrmacs  que estan subjectes a receptes, també queda exclosa la publicitat de productes que continguin substàncies psicotròpiques o estupefaents, o productes que estiguin en període d'investigació clínica. Els medicaments que es poden anunciar són aquells que no és necessària la intervenció d’un metge ni cal un seguiment del tractament i en el cas que sigui necessari desprès d’haver consultat al farmacèutic.

Perquè la publicitat es pugui dur a terme, els laboratoris hauran de demanar un permís previ a la autoritat sanitària, per tant, si no obtenen aquest permís no es podran anunciar. A més a més, aquesta publicitat ha de tenir una característiques. Sempre s’ha de fer notar que es tracta d’un anunci publicitari, és necessari que apareixi el nom del fàrmac, s’ha de facilitar la informació necessària per fer-ne un ús racional, ha de convidar a llegir les instruccions per a un ús correcte i per últim ha d'aparèixer la següent oració: “En cas de dubte consulti amb el seu farmacèutic”.

Una eina que és molt utilitzada per a la promoció és l’entrega de mostres gratuïtes. Segons la llei aquesta pràctica només es podrà dur a terme amb persones facultades i només productes que, degut a la seva novetat, necessiten un coneixement previ.

De moment a Europa no s’ha estès el model americà de la lliure publicitat de fàrmacs, tot i que existeixen estudis europeus que confirmen que la publicitat dels medicaments podria significar un gran estalvi de diners pels Estats. Ja que aquests s’estalviarien la despesa, que suposa atendre a un pacient i receptar-li un fàrmac tot a compte de l’estat, si els fàrmacs s’enunciessin de manera que els pacients es poguessin auto-receptar el millor producte per als seus símptomes.

Però els ciutadans sense coneixements mèdics, farien un ús correcte, amb criteri i racionalitat?

Les xarxes socials i el màrqueting farmacèutic

Les companyies farmacèutiques es mouen en un entorn molt complex. Aquestes empreses han d'invertir molts diners en la investigació de medicaments i en assajos clínics i aprovacions reguladores durant molt de temps per acabar amb l’arribada de medicaments genèrics com el “ibuprofeno” que tots coneixem. A més, els canals de distribució estan molt regulats i depenen molt de factors incontrolables. El màrqueting també és extraordinàriament complex ja que només permet dirigir-se al consumidor final  en aquells medicaments venuts “over-the-counter” (OCT, és a dir, venuts en el mostrador) mentre s’intenta apartar les prescripcions mèdiques que van per altres canals restringits i dirigits directament per recomanacions dels metges.

Donades tantes dificultats les empreses farmacèutiques posen molt d'esforç en estar ben informades dels factors que afecten a l’entorn, i un dels factors que porten anys estudiant és el entorn generat en la ret i sobretot en les xarxes socials.

Els consumidors  estan, per exemple, atacats pel fenomen de la falsificació i el “spam”, i molt d'aquest correu brossa té a veure amb els medicaments degut als esforços que fan aquestes empreses per arribar als consumidors,  ja que tenen molts canals restringits.

Les xarxes socials permeten a aquestes empreses accedir a qualsevol consumidor per induir-lo a comprar el seu medicament amb facilitat ja que no es disposa de prou regulació en aquest canal degut al seu ràpid desenvolupament. Per exemple, Google va ser sancionat amb una gran multa per no impedir la comercialització de medicaments de farmàcies canadenques en els Estats Units: soluciona això el problema?

En les xarxes socials, el problema segueix sent igual: la publicitat de medicaments no-OCT està prohibida però tanmateix una sèrie de pacients poden parlar en un “foro” o en el mateix “Facebook” sobre els tractaments que els han subministrat per una dolença determinada, efectes secundaris... induint així a terceres persones a obtenir un tractament determinat, i per tant intervenint en el cicle del màrqueting. Un altre exemple és el de “Bayer” que va ser advertida per promocionar medicaments amb recepta en “Twitter”. Llavors les preguntes més evidents són: com es pot impedir que una empresa alimenti o fomenti discretament aquest tipus de debats en les xarxes socials? Com es pot evitar que els comentaris passin de ser espontanis a ser d'un altre tipus?

A través dels metges es desenvolupen tècniques de màrqueting que van del fet més normal al més qüestionable, i ara les xarxes socials posen en contacte tan els consumidors amb les empreses farmacèutiques per informar-se sobre els seus medicaments, com les empreses farmacèutiques amb els consumidors per fer-s’hi un anàlisis de màrqueting i induir-los a comprar els seus medicaments. Existeixen infinitat de factors i molts d'ells són impossibles de controlar degut al continu canvi de l’entorn però... és possible obtenir un compromís per part de les companyies farmacèutiques d'utilitzar les xarxes socials de forma responsable i raonable? Existeixen formes per regular-ho?

Enquesta finalitzada

Abans d’ahir es va tancar el període per contestar l’enquesta que us vam formular.

Gràcies a tots i a totes per participar i ajudar-nos en aquest projecte.

Hem fet un gràfic de les dades extretes de l’enquesta i a continuació us explicarem les nostres conclusions.

La gran majoria de les persones que ens han contestat l’enquesta ens confirmen que quan adquireixen medicaments, compren els que els hi recepta el metge. Després, seguidament però amb bastanta diferència predomina la gent que compra els medicaments receptats pels farmacèutics. Finalment, molt poca gent compra medicaments "receptats" per un conegut o amic, i encara menys gent els compra a causa d'haver-los vist anunciats a la televisió o algun altre mitjà de comunicació. 

La meva opinió és que aquest gràfic representa bastant bé la societat del país en que vivim, acostumats a que per qualsevol cosa anem al metge, quan a vegades tampoc és imprescindible. Gran part de la gent accepta els medicaments receptats per metges o farmacèutics, pensant que és la millor opció possible, sense plantajar-se si hi ha un motiu amagat radera d'aquestes receptes.

Si haguéssim fet la mateixa enquesta a un país sense Seguretat Social gratuïta estic segura que no haguessin sortit els mateixos percentatges.

Però no ens oblidem del boca orella, quans cops heu sentit... Aii! Em fa mal el cap què em puc prendre? Prova amb aquestes pastilles a mi em van molt bé! , no sempre és bo prendre’s el que ens diu un conegut ja que hi ha molts fàrmacs que poden anar bé a una persona però a l’altre no per determinats motius que si no vas el metge no es coneixen. Per tant, tenim una certa confiança en que el metge no ens donarà res que ens pugui perjudicar, en canvi, algú sense coneixements mèdics ho podria fer sense adonar-se'n. 

D'altra banda, refiar-nos tant dels metges i farmacèutics té un greu problema, ens acabem prenent el que ells volen. Les farmacèutiques els subornen i ens acaben receptant els medicaments d’aquelles marques.

Però que hem de fer nosaltres si no tenim cap estudi de medicina? Callar i aguantar? No! O potser sí... Ho necessitem per seguir vivint encara que a vegades sapiguem que no estan fent el màxim per garantir la nostra salut.

Conflicte d’interessos

Actualment entre la indústria farmacèutica i els clients hi ha un greu conflicte d'interessos  Les farmacèutiques, com empreses que són, tenen el dret d'aconseguir beneficis per poder finançar els seus projectes futurs i poder pagar el personal. Per altre banda els clients tenim el dret de gaudir de bona salut i no haver de pagar uns preus excessivament alts. 

El sector farmacèutic es defensa dient que les noves tècniques d'investigació han fet augmentar el cost dels fàrmacs considerablement i que es senten sotmesos a una pressió de la societat per abaixar els preus dels medicaments. A tot això se li afegeix l’envelliment de la població, cada vegada els humans tenim més esperança de vida, en gran part gràcies als nous avenços de la indústria farmacèutica. 

Però realment el que fa apujar el preus no són les noves tècniques d'investigació sinó el cost de la publicitat que utilitzen per promocionar els seus fàrmacs. Fan servir la majoria del pressupost disponible que tenen per la publicitat, com vam explicar a l'anterior post.

Els medicaments que estan subvencionats per la Seguretat Social és inútil que es promocionin als clients directament perquè no els comprarem sinó ens els recepta el metge per tant es promocionen directament als metges. En canvi els fàrmacs que no estan subvencionats s’han de promocionar a medis públics (televisió, radio, premsa, tanques publicitàries,...) per tal de poder arribar als seus compradors directament perquè al ser medicaments que no entren per la Seguretat Social nosaltres els comprem directament a les farmàcies sense recepta. Això és un greu perill ja que medicaments que en dosis normals no són perillosos, utilitzats de manera incorrecta poden derivar a altres problemes pitjors. I el fet de que nosaltres mateixos en fem un “autodiagnòstic” i ens comprem els medicaments a la farmàcia directament pot derivar al problema de que hi hagi persones que els utilitzin incorrectament.

Una de les indústries més rendibles del món

Les farmacèutiques són una de les indústries més rendibles del món, segons la revista Fortune. El llistat anual, d'aquesta famosa revista sobre les 500 empreses més grans del any 2012 ens mostra que dins d'aquestes 500 empreses hi ha 12 farmacèutiques.

La creació d'un nou medicament comporta un procés llarg i costos, ara bé, un cop es crea la patent la companyia tindrà 20 anys d'exclusivitat, 20 anys en els que intentarà recuperar la inversió duta a terme. Amortitzar totes les despeses ja siguin de creació o bé de producció no és fàcil, donada la alta competitivitat del mercat. Però  quan mirem les xifres dels pressupostos de les companyies ens adonem de que mentre que la investigació i desenvolupament dels nous medicaments tenen un 13% del pressupost el màrqueting disposa al voltant d'un 35%. És a dir, les companyes farmacèutiques gasten més en la promoció dels seus medicaments que no pas en el desenvolupament d'aquests.

Alguns alts directius d'importants farmacèutiques han confirmat que sovint, quan una patent està a punt de caducar, el que es fa és canviar alguns del components del medicament ja existent, produint així un nou producte molt semblant al anterior. Amb l'ajuda dels metges aconsegueixen convèncer als pacients a demandar el nou medicament. Des de l'any 2000 fins l'any 2006 només el 44% del medicaments que van sortir al mercat significaven una millora en el tractament. 

Amb aquest afany d'intentar guanyar el màxim possible el que s'ha aconseguit és crear unes "cadenes de muntatge" on es produeixen fàrmacs poc innovadors deixant fora de joc la recerca. De fet la gran majoria dels medicaments més punters i innovadors que han aparegut en els últims anys provenen de les investigacions dutes a terme per institucions acadèmiques, petites companyies o centres públics d'investigació.

¿Per què alguns medicaments s’anuncien a la televisió i d’altres no?

En aquest blog, que estrenem avui, ens agradaria informar del marketing farmacèutic i de la relació de les farmacèutiques amb els metges.

¿Per què alguns medicaments s’anuncien a la televisió i d’altres no?

Doncs aquesta és una pregunta que no acostumem a fer-nos, no acostumem a pensar en medicaments ni en malalties i quan ens posem malalts anem al metge i ens prenem el que ens recepta. Però que passa quan el metge et diu allò típic de.... No això no entra per la Seguretat Social. Ostres! I ara què? Costarà molt? L’haure de pagar! I és quan et preguntes per què just el que em passa a mi no ha d’estar subvencionat.

Doncs això és molt normal, hi ha molts medicaments i tractaments que no entren a la Seguretat Social i n’hi ha més a causa de la crisi. L’1 de Setembre del 2012 el BOE va publicar una llista de 417 fàrmacs que van deixar d’estar subvencionats per l’estat. S’ha de dir també que la majoria d’ells són per malalties poc greus, els medicaments per malalties cròniques o greus es segueixen subvencionant. Malalties com constipats, tos, diarrea, vòmits, estrenyiment, irritació de la pell,... són considerades de símptomes menors i has de pagar integrament el preu del fàrmac.

Els pròxims dies ens agradaria explicar com s’ho fan les farmacèutiques per publicitar-se; perquè algunes es publiciten als pacients via televisió, radio o premsa i d’altres es publiciten directament als metges; i quines ho fan d’una manera i quines de l’altre.

Esperem que us agradi aquest blog i que en pugueu aprendre una mica més de tot allò que ens prenem.