En aquesta entrada volem fer cinc cèntims de la principal
diferència que hi ha entre Estats Units i Espanya pel que fa a la publicitat dels
medicaments.
Als Estats Units la publicitat de medicaments és lliure,
no hi ha restriccions, a diferència del que passa a Espanya. Poden anunciar
qualsevol tipus de fàrmac, aquest fet va
relacionat amb un consum excessiu de medicaments.
En el cas d’Espanya, la publicitat de fàrmacs que
necessiten una recepta facultativa està prohibida.
A part del fàrmacs que estan subjectes a receptes, també queda exclosa
la publicitat de productes que continguin substàncies psicotròpiques o estupefaents,
o productes que estiguin en període d'investigació clínica. Els medicaments que
es poden anunciar són aquells que no
és necessària la intervenció d’un metge ni cal un seguiment del tractament i en
el cas que sigui necessari desprès d’haver consultat al farmacèutic.
Perquè la publicitat es pugui dur a terme, els laboratoris
hauran de demanar un permís previ a la autoritat sanitària, per tant, si no obtenen
aquest permís no es podran anunciar. A més a més, aquesta publicitat ha de
tenir una característiques. Sempre s’ha de fer notar que es tracta d’un anunci
publicitari, és necessari que apareixi el nom del fàrmac, s’ha de facilitar la
informació necessària per fer-ne un ús racional, ha de convidar a llegir les instruccions
per a un ús correcte i per últim ha d'aparèixer la següent oració: “En cas de
dubte consulti amb el seu farmacèutic”.
Una eina que és molt utilitzada per a la promoció és l’entrega
de mostres gratuïtes. Segons la llei aquesta pràctica només es podrà dur a
terme amb persones facultades i només productes que, degut a la seva novetat, necessiten
un coneixement previ.
De moment a Europa no s’ha estès el model americà de la
lliure publicitat de fàrmacs, tot i que existeixen estudis europeus que confirmen
que la publicitat dels medicaments podria significar un gran estalvi de diners
pels Estats. Ja que aquests s’estalviarien la despesa, que suposa atendre a
un pacient i receptar-li un fàrmac tot a compte de l’estat, si els fàrmacs s’enunciessin
de manera que els pacients es poguessin auto-receptar el millor producte per
als seus símptomes.
Però els ciutadans sense coneixements mèdics, farien un
ús correcte, amb criteri i racionalitat?
Només un exemple. Aquesta setmana he vist un nou anunci: El "frenanasal". Es tracta d'una espècie de frenadol que te'l poses tòpic al nas, i "frena ràpidament la congestió nassal".
ResponEliminaAquí us deixo el link
http://www.frenatussintomas.es/que-tomar/frenasal
Dons vés per on, aquest fàrmac és un vasoconstrictor, que quan te'l poses uns dies i funciona genial, però quan te'l deixes de posar crea un efecte rebot i la congestió pot ser pitjor que la inicial. Això crea un cercle viciòs de: torno a estar congestionat, me'l torno a posar, el deixo, efecte rebot, bla bla bla....
Em sembla molt malament que, havent de demanar permís per anunciar un fàrmac nou, sigui qui sigui, ho hagi permès, perquè a causa del que acabo d'explicar, els vasoconstrictors poden causa addicció.
Per cert, si esteu congestionats... AIGUA DE MAR!!!!!
Ens sembla increïble que es permetin aquestes coses... nosaltres coneixem una persona que a causa d'un medicaments vasoconstrictor (no el frenanasal, un altre de fa anys) no se'l podia deixar de posar perquè encara es congestionava més... al final ho va solucionar anant al metge i li va dir que utilitzes aigua de mar.
EliminaL'execució final de les polítiques neoliberals arribarà en el moment en que les farmacèutiques tinguin lliure accés a la publicitat. Sota l'excusa de l'estalvi, els governs poden donar llum verda a aquestes pràctiques que faran que la població acabi lligada de mans i peus als desitjos de les grans empreses. En el moment en que les drogues apareguin en televisió com si fos Cacaolat, la població estarà soto control absolut. Un poble amb gana i drogat és "facilón". Això em recorda a la novel·la d'Aldous Huxley "Un mundo feliz", on les drogues/medicaments es prenen com caramels en qualsevol moment de mínima angoixa, el famós Soma. Del llibre: «Si por desgracia se abriera alguna rendija de tiempo en la sólida sustancia de sus distracciones, siempre queda el soma: medio gramo para una de asueto, un gramo para fin de semana, dos gramos para viaje al bello Oriente, tres para una oscura eternidad en la Luna».
ResponEliminaTambé comentar que la "imposició" d'indicar al final dels anuncis "Lea la instrucciones de este medicamento y consulte a su farmacéutico" fa uns anys era molt més explícita. Mentre que avui el missatge es redueix a una sola frase, fa uns anys eren tres clarament separades: "Este anuncio es de un medicamento. / Lea detenidamente las instrucciones de uso / En caso de duda consulte con su farmaceutico.". Aquest últim missatge durava 5 segons, l'actual 3 segons. Aquests dos segons de diferència poden suposar un estalvi de les farmacèutiques de, des de 23€ a la sexta a la franja més barata, fins als 4450€ a telecinco (segons preus del 2007) en prime time, mentre que el missatge perd molta força.
És veritat, no ens hi haviem fixat en això de la reducció del temps d'informació sobre els medicaments al final de l'anunci però ara que hi pensem tens tota la raó.
ResponEliminaPotser sí que al final tindrem una societat amb lliure entrada d'anuncis de fàrmacs i la gent cada dia els sabrà utilitzar menys però esperem que algú faci alguna cosa per impedir-ho.
Aquest algú ha de ser nosaltres mateixos. No podem esperar que un dia arribi un Superman o un Batman i acabi amb tot això. Som nosaltres, els que estem a la base de tot, qui faci pressió negant-nos a participar en aquest joc cruel.
Elimina