Abans d’ahir es va tancar el període per contestar l’enquesta que us vam formular.
Gràcies a tots i a totes per participar i ajudar-nos en aquest projecte.
Hem fet un gràfic de les dades extretes de l’enquesta i a continuació us explicarem les nostres conclusions.
La gran majoria de les persones que ens han contestat l’enquesta ens confirmen que quan adquireixen medicaments, compren els que els hi recepta el metge. Després, seguidament però amb bastanta diferència predomina la gent que compra els medicaments receptats pels farmacèutics. Finalment, molt poca gent compra medicaments "receptats" per un conegut o amic, i encara menys gent els compra a causa d'haver-los vist anunciats a la televisió o algun altre mitjà de comunicació.
La meva opinió és que aquest gràfic representa bastant bé la societat del país en que vivim, acostumats a que per qualsevol cosa anem al metge, quan a vegades tampoc és imprescindible. Gran part de la gent accepta els medicaments receptats per metges o farmacèutics, pensant que és la millor opció possible, sense plantajar-se si hi ha un motiu amagat radera d'aquestes receptes.
Si haguéssim fet la mateixa enquesta a un país sense Seguretat Social gratuïta estic segura que no haguessin sortit els mateixos percentatges.
Però no ens oblidem del boca orella, quans cops heu sentit... Aii! Em fa mal el cap què em puc prendre? Prova amb aquestes pastilles a mi em van molt bé! , no sempre és bo prendre’s el que ens diu un conegut ja que hi ha molts fàrmacs que poden anar bé a una persona però a l’altre no per determinats motius que si no vas el metge no es coneixen. Per tant, tenim una certa confiança en que el metge no ens donarà res que ens pugui perjudicar, en canvi, algú sense coneixements mèdics ho podria fer sense adonar-se'n.
D'altra banda, refiar-nos tant dels metges i farmacèutics té un greu problema, ens acabem prenent el que ells volen. Les farmacèutiques els subornen i ens acaben receptant els medicaments d’aquelles marques.
Però que hem de fer nosaltres si no tenim cap estudi de medicina? Callar i aguantar? No! O potser sí... Ho necessitem per seguir vivint encara que a vegades sapiguem que no estan fent el màxim per garantir la nostra salut.
Sobre la darrera reflexió, no estic del tot d'acord. No cal tenir estudis en medicina per poder fer una mica de recerca per internet o consultar al farmacèutic (treballador que et ven els fèrmacs) per poder tenir una mica més d'informació sobre el producte i la malaltia. És evident que si anem al metge no podem prendre una postura totalment escèptica, però sí podem ser crítics amb tot plegat. L'actitut del metge ens pode dir molt sobre la necessitat o no de prendre aquell medicament. En qualsevol cas sempre podem demanar que ens recepti el genéric. Al final la decissió ha de ser nostra. No hem d'actuar mai amb ignorància.
ResponEliminaTampoc podem afirmar que els necessitem per seguir vivint, crec que precissament és això el que s'intenta difondre. No sóc un escèptic dels medicaments però crec que posar en dubte el statu quo dels medicaments ens pot portar a un aprenentatge gradual i a poder canviar gradulament els paper que juguen els fàrmacs i les farmacèutiques en el món actual.
No estic d'avord quan dius "farmacèutic (treballador que et ven els fàrmacs)". És evident que farmàcia i medicina son dues carreres diferents, i els farmacèutics no son metges, però el farmacèutic no només és un dependent de fàrmacs, sap molt més del fàrmac a nivell molecular, mecanismes d'acció, efectes indesitjats... que el metge.
EliminaJo no conec percentatges, però no crec que la majoria de metges juguin a aquest joc de receptar x medicament perquè la farmacèutica em convida a un creuer... Aquí es veu qui té vocació i qui no.
Això és cert, hi ha metges de tot, els que sempre posaran al seu pacient per davant de tot, i els posaran per davant els seus interessos. Nosaltres hem d'aprendre a se crítics i saber de qui ens podem refiar i de qui no.
EliminaEn cap moment he dit res en contra dels farmacèutics, tot el contrari. He dit això de (treballador que et ven els fàrmacs) per diferenciar-los dels treballadors de les farmacèutiques. He comentat que poden ser, com tu dius, una font important d'informació referent als medicaments que ens prenem.
Eliminahttp://www.publico.es/342329/empresas-farmaceuticas-pagan-a-17-000-medicos-de-eeuu-informe
EliminaImagino que si ho diu l'enquesta serà veritat, però jo penso que hi ha molta gent que no va gaire al metge i s'automedica.
ResponEliminaNo coneixeu a ningú que pren antibiotic quan li fa mal el coll sense pasar pel metge? O prendre un paracetamol o ibuprofè si et fa mal el cap, el coll o l'esquena?
Si parlem de malalties comunes molta gent evita al metge i com a molt és el farmacèutic a qui se li demana parer.
El meu entorn funciona molt així tot i el que diu l'enquesta.
Tens raó a nosaltres també ens ha sorprès el resultat de l'enquesta perquè el que es veu pel nostre voltant és que la gent s'automedica a la mínima que li passa alguna cosa.
ResponElimina