Donades tantes
dificultats les empreses farmacèutiques posen molt d'esforç en estar ben
informades dels factors que afecten a l’entorn, i un dels factors que porten
anys estudiant és el entorn generat en la ret i sobretot en les xarxes socials.
Els consumidors
estan, per exemple, atacats pel fenomen de la falsificació i el “spam”, i molt d'aquest correu brossa té a veure amb els medicaments degut als esforços que
fan aquestes empreses per arribar als consumidors, ja que tenen molts
canals restringits.
Les xarxes socials permeten a
aquestes empreses accedir a qualsevol consumidor per induir-lo a comprar el seu
medicament amb facilitat ja que no es disposa de prou regulació en aquest canal
degut al seu ràpid desenvolupament. Per exemple, Google va ser sancionat amb
una gran multa per no impedir la comercialització de medicaments de farmàcies
canadenques en els Estats Units: soluciona això el problema?
En les xarxes socials,
el problema segueix sent igual: la publicitat de medicaments no-OCT està
prohibida però tanmateix una sèrie de pacients poden parlar en un “foro” o en
el mateix “Facebook” sobre els tractaments que els han subministrat per una dolença
determinada, efectes secundaris... induint així a terceres persones a obtenir
un tractament determinat, i per tant intervenint en el cicle del màrqueting. Un
altre exemple és el de “Bayer” que va ser advertida per promocionar medicaments
amb recepta en “Twitter”. Llavors les preguntes més evidents són: com es pot
impedir que una empresa alimenti o fomenti discretament aquest tipus de debats
en les xarxes socials? Com es pot evitar que els comentaris passin de ser
espontanis a ser d'un altre tipus?
A través dels metges
es desenvolupen tècniques de màrqueting que van del fet més normal al més qüestionable,
i ara les xarxes socials posen en contacte tan els consumidors amb les empreses
farmacèutiques per informar-se sobre els seus medicaments, com les empreses
farmacèutiques amb els consumidors per fer-s’hi un anàlisis de màrqueting i
induir-los a comprar els seus medicaments. Existeixen infinitat de factors i
molts d'ells són impossibles de controlar degut al continu canvi de l’entorn
però... és possible obtenir un compromís per part de les companyies farmacèutiques d'utilitzar les xarxes socials de forma responsable i raonable? Existeixen formes
per regular-ho?
Es una irresponsabilitat el que determinades empreses farmaceutiques fan si és cert el que diu l'article.
ResponEliminaLes manifestacions d'una malaltia pot ser la mateixa que d'altra, es a dir, les cliniques de moltes malalties son les mateixes però l'origen pot ser diferent i per tant cal que sigui un metge que digui quina malaltia i tractament és el necessari per a cada persona.
Clar que és possible que això es controli, avui en dia tot és controlable. La pregunta és, es vol controlar o els diners que aquest negoci belluga és tant gran i la seva importància tant gran que no es vol...
El ràpid desenvolupament d'internet ha fer que hagi crescut lliure de regulacions Això ha permés un desenvolupament més àgil però a la vegada molt perillós per a l'usuari, que pot trobar quantitats immenses d'informació falsa o malintencionada. El tema s'agreuja en el moment que apareixen les xarxes socials, on l'informació flueix a un ritme que no podem ni imaginar i que les empreses farmacèutiques aprofiten per, d'una banda, saber les opinions i cosums dels usuaris d'una manera indirecta, no cal preguntar per obtenir informació. D'altra banda, com es comenta al post, les farmacèutiques juguen un paper important a l'hora de fomentar temes de debat i de portar les opinions de la gent (en general inexperta en el tema) cap allà on interessa.
ResponEliminaSembla difícil regular tots els punts per on les farmacèutiques es poden colar. A internet tothom sap que quan la llei tanca una porta s'obre una altra en un altre lloc, i així sempre. Degut a la difícl (o llunyana) regulació, em de ser els usuaris els que siguem crítics amb el que trobem per internet. Per ser critics cañ una bona educació, una que ens permeti entendre el funcionament del món, cosa que em fa pensar que en realitat no sé què és més difícil, si una bona regulació o una bona educació.
En conclusió, en gran mesura, a falta de responsabilitat farmacèutica, la responsabilitat del bon ús d'internet recau en el propi usuari.
Sí Hèctor, la responsabilitat del bon ús d'internet recau en el propi usuari però no tots els usuaris estan capacitats per assimilar diversa informació tècnica sobre medicaments i això pot provocar un mal ús d'aquests.
ResponEliminaPotser no estem capacitats per entendre la fórmula del medicament, però aplicant el sentit comú, pel qual no fa falta coneixement, podem evitar un mal ús. Si les empreses farmacèutiques no fan res i nosaltres tampoc, surten guanyant elles i perdent nosaltres. Més ens cal esfroçar-nos una mica.
Elimina