Grifols i els seus òrgans de govern

En aquesta entrada posarem com a exemple l’empresa farmacèutica com és GRIFOLS per veure com està estructurat els seus òrgans de govern.

Grifols és una empresa multinacional catalana amb seu central a Barcelona especialitzada en el sector farmacèutic-hospitalari amb productes hemoderivats. És una empresa familiar ja que va ser fundada el 1940 a Barcelona pel Dr. J.A. Grifols Roig com a centre d’investigacions clíniques i biològiques. L’empresa va tenir un accelerat procés d'internacionalització i creixement fins que, a dia d'avui  és la primera companyia europea del sector de productes hemoderivats i una de les principals productores mundials cotitzant en el Indexcat (índex borsari d’empreses catalanes), Ibex-35 i Nasdaq amb l’actual president Víctor Grifols.

Degut a la seva cotització a la borsa podem dir que Grifols és una societat oberta ja que les barreres d’entrada i sortida són baixes.

El seus òrgans de govern són el Consell Administratiu i la Junta d’Accionistes. Observant els seus Estatuts Socials podem veure que l’administració i la representació legal estarà de la Societat estarà a càrrec del Consell Administratiu, integrat per tres consellers mínim i quinze com a màxim elegits per la Junta General d’Accionistes. Complint amb els estatuts el Consell Administratiu actual és:

Podem veure que esta format per 10 consellers (2 executius, 3 independents, 1 dominical i 4 externs), un secretari i un altre vicesecretari no consellers i el president i conseller delegat Victor Grifols.

En l’últim informe anual de govern corporatiu corresponent al exercici del 2011 podem veure el pes que tenen cada membre del Consell Administratiu i els seus drets de  vot.

 A més també podem veure qui són els accionistes majoritaris, com Deria.SA o Thorthol Holdings B.V (dels quals els socis són familiars de Víctor Grifols) entre d’altres.

INFORME ANUAL EXERCICI 2011

Teresa Forcades en contra de les multinacionals farmacèutiques

Segurament us sona el nom de Teresa Forcades però pels que no la coneixeu us la presentem. Teresa és una monja del monestir de Sant Benet i alhora metgessa i teòloga.  També és coneguda per els seus pensaments feministes i les seves crítiques a les multinacionals farmacèutiques.

Quan al 2009 va brotar el rumor de la Grip A va haver un pànic generalitzat entre la població, uns deien que ens havíem de vacunar, altres que havíem de portar mascaretes, altres que ens havíem de rentar les mans contínuament amb un sabó especial,... i altres que deien que tot això era una inventiva de les farmacèutiques per treure més benefici. Què va passar realment? Encara no ho hem descobert!

Teresa Forcades va publicar un vídeo (Campanadas por la Gripe A), denunciant la gestió de la pandèmia i criticant la fiabilitat de la vacuna que ens volien repartir massivament. Amb tot això principalment criticava l’actuació de les indústries farmacèutiques que van fabricar la suposada vacuna en contra de la Grip A. El vídeo va ser visualitzat per milers de persones i comentat a varis medis de comunicació.  En seguida les autoritats sanitàries van saltar al “ring” per defensar-se, dient que no es podia qüestionar d’aquella manera un dels grans invents de la medicina, la vacuna.

Ara fa poc menys de 3 mesos, el 20 de Novembre del 2012, que Teresa Forcades va tornar a criticar una vacuna, aquest cop la vacuna del virus del Papiloma Humà (VPH) perquè han comercialitzat la vacuna i l’han inclòs dins del calendari de vacunació infantil, en més de 100 països, sense haver comprovat bé els efectes secundaris i a causa d’això ja hi ha hagut casos d’invalides i de mort.

Segons aquesta metgessa les indústries només els interessa el seu propi benefici i els fàrmacs no son per jugar, s’han de provar molt bé abans de comercialitzar-los, per això fa vídeos denunciant les males activitats de les farmacèutiques, a part d’altres vídeos denunciant altres pràctiques com la violència de gènera,...

Aquí us deixem l’enllaç de la seva web: http://www.benedictinescat.com/montserrat/teresacas.html

I el del seu canal de Youtube on penja tots els vídeos: https://www.youtube.com/playlist?list=PLAqKRngqwuScgaAMXHnsPsnxJawZNbscm

El màrqueting de la por

Algú s'en recorda de la vacuna contra el virus del Papiloma Humà (VPH)? Jo mateixa vaig ser vacunada fa 5 anys d'aquesta possible “epidèmia” que en el 2008 es va extendre a Espanya mitjançant un màrqueting basat en la por.

Nenes sanes de tot el món d'entre 11 i 14 anys van rebre aquest tractament per “prevenir” el càncer de coll d'úter.

A Espanya, les administracions públiques advertien a la població i promocionaven Gardasil i Cervarix, dos tractaments contra el VPH, de la mà de Merck i Glasox, dues de les multinacionals farmacèutiques més grans del món.

Cal aclarir, que la infecció del VPH és condició necessària, però no suficient per desenvolupar un càncer de coll d'úter. A més a més, tant sols un 10% dels casos d'infecció, acaba desenvolupant-ne un. S'acostuma donar en dones de més de 60 anys que no es fan revisions periòdiques.

A més a més, l'eficàcia d'aquesta vacuna tant impulsada per les administracions públiques i tant recomanada, només s'ha estudiat dones adultes, no pas en nenes. Bé, algú pot pensar, almenys estàs vacunada d'aquesta petita possibilitat, però...no protegeix de totes les maneres en que es poden agafar aquestes cèl·lules cancerígenes del VPH; és a dir, és preventiu, però no cura. A més, és molt cara, són tres dosis i entre elles sumen més de 300 euros.

Així doncs, és ben bé que aquestes empreses farmacèutiques van realitzar campanyes de màrqueting basades en la por i el terror, mirant pel seu interès, expandint una cultura de la “prevenció”, per tal que la gent consumeixi fàrmacs sense estar malalt. A més, varis casos no van acabar bé, 18 nenes a EEUU van morir després de ser vacunades, i més de 18.000 van patir efectes secundaris o adversos.

Com van aconseguir les farmacèutiques que els governs acceptessin aquestes estratègies? Hi va haver un gran ressò, recomanacions i fins i tot en alguns llocs es considerava obligatori efectuar aquesta vacuna, com en Texas, entre nenes de 11 i 12 anys, però el governador es va fer enrere per la pressió popular.

Per una banda, es sap que en centres escolars, les infermeres i responsables rebien gratificacions si impulsaven aquesta vacunació, i per alta banda, hi va haver unes campanyes de màrqueting molt agressives. En el meu cas, la vacunació, va ser causada per aquest últim motiu. Un clima de por, va fer que gran part de les nenes del meu poble fossin vacunades a causa de la preocupació dels nostres pares. En altres llocs, diferents escoles s'estaven plantejant aplicaro de manera obligatòria. 

Podem veure com salut i medicina giren entorn del propi medicament i de la industria. Ara per ara, manen les farmacèutiques, i manipulen a la gent mitjançant un un bon màrqueting per aconseguir els seus objectius. Sí, sabem que el màrqueting fa això, manipular a la gent i crear necessitats, però: No hi hauria d'haver uns límits en el sector de la salut? La gent normal sense coneixements específics d'entrada ens ho creiem tot. Qui no vacunaria a la seva filla dins d'un clima de por i preocupació? Cada cop més gent ho feia, i tothom anava seguint, perquè si la filla d'una amiga està vacunada, millor vacunar a la meva filla també, no?

En aquest sector de la salut s'hauria de prioritzar el benestar de les persones i per suposat, que les farmacèutiques actuessin èticament. Evidentment, no és així, tenen massa poder. No es podrien posar uns límits, o parar-lis els peus d'alguna manera?

El que no ens expliquen

Què innocents som... ens pensem que les farmacèutiques estan duent a termes moltes investigacions per millorar la nostre qualitat de vida quan la realitat és que juguen amb nosaltres.

És increïble que juguin amb una cosa tant important per nosaltres com és la salut. Hi ha tantes coses que ens amaguen, que no ens diuen,...

Hi ha malalties greus que n'han trobat la cura però no ens la diuen perquè hi guanyen més amb els medicaments per suportar-la que amb els medicaments per curar-la. 

Hi ha medicaments que s’han tret al mercat i se’n han amagat els efectes secundaris!!

Un exemple d’això va passar el 2002 quan estava a punt de caducar la patent d’uns pegats transdèrmics per alleujar els símptomes de la menopausa van confessar que tenien efectes secundaris. QUAN ESTAVA A PUNT DE CADUCAR LA PATENT! QUANT MILERS DE DONES JA ELS HAVIEN UTILITZAT! NO HO PODIEN HAVER DIT ABANS?

Doncs els efectes secundaris d’aquests pegats era l’augment del risc de tenir Càncer de mama, infarts i Alzheimer. I es va calcular que a Espanya s’havien produït 16.000 casos addicionals de Càncer de mama, 6.000 d’ictus i 8.000 d’embòlia pulmonar. 

Indignant com ens enganyen!

Bayer publicita fàrmacs amb recepta

Avui volem posar un exemple de com els medicaments amb recepta no poden ser publicitats de cap manera directament al consumidor, i la conseqüència que poden tenir les farmacèutiques de fer-ho.

L'estiu del 2011, la farmacèutica alamana Bayer, va promocionar medicaments els quals eren de venda exclusiva amb recepte a través del compte de Twitter de la seva filial del Regne Unit i Irlanda. D'aquesta manera, va violar un codi de pràctiques industrials al realitzar aquesta acció.

Què va passar? Doncs Bayer, va anunciar el llançament de un nou medicament anomenat “Sativex”, el qual és un preparat farmacèutic derivat del cannabis i serveix per tractar l'esclerosis. Simultàniament, també va presentar “Levitra”, un fàrmac destinat a la disfunció erèctil.

En un intent de defensar-se, Bayer va argumentar que els seguidors que tenien al Twitter eren especialistes, consultors, competidors o grups amb interès pels negocis de Bayer. Però òbviament, no es pot saber el perfil dels seguidors d'un compte de Twitter, atès que qualsevol persona amb Twitter els podria haver seguit.

Finalment, la autoritat britànica va dictar sentència. Bayer havia violat el codi de la indústria farmacèutica del Regne Unit.

Així doncs, podem veure un intent de Bayer per publicitar medicaments amb recepta a través d'Internet, concretament pel Twitter. Però les restriccions són molt fortes i això no es permet, sobretot a països com el Regne Unit i Espanya, en canvi, als Estats Units, com dèiem en un post anterior, sí que està permès. 

La publicitat de medicaments als EUA i a Espanya.

En aquesta entrada volem fer cinc cèntims de la principal diferència que hi ha entre Estats Units i Espanya pel que fa a la publicitat dels medicaments.

Als Estats Units la publicitat de medicaments és lliure, no hi ha restriccions, a diferència del que passa a Espanya. Poden anunciar qualsevol tipus de fàrmac,  aquest fet va relacionat amb un consum excessiu de medicaments.

En el cas d’Espanya, la publicitat de fàrmacs que necessiten una recepta facultativa està prohibida.

A part del fàrmacs  que estan subjectes a receptes, també queda exclosa la publicitat de productes que continguin substàncies psicotròpiques o estupefaents, o productes que estiguin en període d'investigació clínica. Els medicaments que es poden anunciar són aquells que no és necessària la intervenció d’un metge ni cal un seguiment del tractament i en el cas que sigui necessari desprès d’haver consultat al farmacèutic.

Perquè la publicitat es pugui dur a terme, els laboratoris hauran de demanar un permís previ a la autoritat sanitària, per tant, si no obtenen aquest permís no es podran anunciar. A més a més, aquesta publicitat ha de tenir una característiques. Sempre s’ha de fer notar que es tracta d’un anunci publicitari, és necessari que apareixi el nom del fàrmac, s’ha de facilitar la informació necessària per fer-ne un ús racional, ha de convidar a llegir les instruccions per a un ús correcte i per últim ha d'aparèixer la següent oració: “En cas de dubte consulti amb el seu farmacèutic”.

Una eina que és molt utilitzada per a la promoció és l’entrega de mostres gratuïtes. Segons la llei aquesta pràctica només es podrà dur a terme amb persones facultades i només productes que, degut a la seva novetat, necessiten un coneixement previ.

De moment a Europa no s’ha estès el model americà de la lliure publicitat de fàrmacs, tot i que existeixen estudis europeus que confirmen que la publicitat dels medicaments podria significar un gran estalvi de diners pels Estats. Ja que aquests s’estalviarien la despesa, que suposa atendre a un pacient i receptar-li un fàrmac tot a compte de l’estat, si els fàrmacs s’enunciessin de manera que els pacients es poguessin auto-receptar el millor producte per als seus símptomes.

Però els ciutadans sense coneixements mèdics, farien un ús correcte, amb criteri i racionalitat?

Les xarxes socials i el màrqueting farmacèutic

Les companyies farmacèutiques es mouen en un entorn molt complex. Aquestes empreses han d'invertir molts diners en la investigació de medicaments i en assajos clínics i aprovacions reguladores durant molt de temps per acabar amb l’arribada de medicaments genèrics com el “ibuprofeno” que tots coneixem. A més, els canals de distribució estan molt regulats i depenen molt de factors incontrolables. El màrqueting també és extraordinàriament complex ja que només permet dirigir-se al consumidor final  en aquells medicaments venuts “over-the-counter” (OCT, és a dir, venuts en el mostrador) mentre s’intenta apartar les prescripcions mèdiques que van per altres canals restringits i dirigits directament per recomanacions dels metges.

Donades tantes dificultats les empreses farmacèutiques posen molt d'esforç en estar ben informades dels factors que afecten a l’entorn, i un dels factors que porten anys estudiant és el entorn generat en la ret i sobretot en les xarxes socials.

Els consumidors  estan, per exemple, atacats pel fenomen de la falsificació i el “spam”, i molt d'aquest correu brossa té a veure amb els medicaments degut als esforços que fan aquestes empreses per arribar als consumidors,  ja que tenen molts canals restringits.

Les xarxes socials permeten a aquestes empreses accedir a qualsevol consumidor per induir-lo a comprar el seu medicament amb facilitat ja que no es disposa de prou regulació en aquest canal degut al seu ràpid desenvolupament. Per exemple, Google va ser sancionat amb una gran multa per no impedir la comercialització de medicaments de farmàcies canadenques en els Estats Units: soluciona això el problema?

En les xarxes socials, el problema segueix sent igual: la publicitat de medicaments no-OCT està prohibida però tanmateix una sèrie de pacients poden parlar en un “foro” o en el mateix “Facebook” sobre els tractaments que els han subministrat per una dolença determinada, efectes secundaris... induint així a terceres persones a obtenir un tractament determinat, i per tant intervenint en el cicle del màrqueting. Un altre exemple és el de “Bayer” que va ser advertida per promocionar medicaments amb recepta en “Twitter”. Llavors les preguntes més evidents són: com es pot impedir que una empresa alimenti o fomenti discretament aquest tipus de debats en les xarxes socials? Com es pot evitar que els comentaris passin de ser espontanis a ser d'un altre tipus?

A través dels metges es desenvolupen tècniques de màrqueting que van del fet més normal al més qüestionable, i ara les xarxes socials posen en contacte tan els consumidors amb les empreses farmacèutiques per informar-se sobre els seus medicaments, com les empreses farmacèutiques amb els consumidors per fer-s’hi un anàlisis de màrqueting i induir-los a comprar els seus medicaments. Existeixen infinitat de factors i molts d'ells són impossibles de controlar degut al continu canvi de l’entorn però... és possible obtenir un compromís per part de les companyies farmacèutiques d'utilitzar les xarxes socials de forma responsable i raonable? Existeixen formes per regular-ho?

Enquesta finalitzada

Abans d’ahir es va tancar el període per contestar l’enquesta que us vam formular.

Gràcies a tots i a totes per participar i ajudar-nos en aquest projecte.

Hem fet un gràfic de les dades extretes de l’enquesta i a continuació us explicarem les nostres conclusions.

La gran majoria de les persones que ens han contestat l’enquesta ens confirmen que quan adquireixen medicaments, compren els que els hi recepta el metge. Després, seguidament però amb bastanta diferència predomina la gent que compra els medicaments receptats pels farmacèutics. Finalment, molt poca gent compra medicaments "receptats" per un conegut o amic, i encara menys gent els compra a causa d'haver-los vist anunciats a la televisió o algun altre mitjà de comunicació. 

La meva opinió és que aquest gràfic representa bastant bé la societat del país en que vivim, acostumats a que per qualsevol cosa anem al metge, quan a vegades tampoc és imprescindible. Gran part de la gent accepta els medicaments receptats per metges o farmacèutics, pensant que és la millor opció possible, sense plantajar-se si hi ha un motiu amagat radera d'aquestes receptes.

Si haguéssim fet la mateixa enquesta a un país sense Seguretat Social gratuïta estic segura que no haguessin sortit els mateixos percentatges.

Però no ens oblidem del boca orella, quans cops heu sentit... Aii! Em fa mal el cap què em puc prendre? Prova amb aquestes pastilles a mi em van molt bé! , no sempre és bo prendre’s el que ens diu un conegut ja que hi ha molts fàrmacs que poden anar bé a una persona però a l’altre no per determinats motius que si no vas el metge no es coneixen. Per tant, tenim una certa confiança en que el metge no ens donarà res que ens pugui perjudicar, en canvi, algú sense coneixements mèdics ho podria fer sense adonar-se'n. 

D'altra banda, refiar-nos tant dels metges i farmacèutics té un greu problema, ens acabem prenent el que ells volen. Les farmacèutiques els subornen i ens acaben receptant els medicaments d’aquelles marques.

Però que hem de fer nosaltres si no tenim cap estudi de medicina? Callar i aguantar? No! O potser sí... Ho necessitem per seguir vivint encara que a vegades sapiguem que no estan fent el màxim per garantir la nostra salut.