Actualment entre la indústria farmacèutica i els clients hi ha un greu conflicte d'interessos Les farmacèutiques, com empreses que són, tenen el dret d'aconseguir beneficis per poder finançar els seus projectes futurs i poder pagar el personal. Per altre banda els clients tenim el dret de gaudir de bona salut i no haver de pagar uns preus excessivament alts.
El sector farmacèutic es defensa dient que les noves tècniques d'investigació han fet augmentar el cost dels fàrmacs considerablement i que es senten sotmesos a una pressió de la societat per abaixar els preus dels medicaments. A tot això se li afegeix l’envelliment de la població, cada vegada els humans tenim més esperança de vida, en gran part gràcies als nous avenços de la indústria farmacèutica.
Però realment el que fa apujar el preus no són les noves tècniques d'investigació sinó el cost de la publicitat que utilitzen per promocionar els seus fàrmacs. Fan servir la majoria del pressupost disponible que tenen per la publicitat, com vam explicar a l'anterior post.
Els medicaments que estan subvencionats per la Seguretat Social és inútil que es promocionin als clients directament perquè no els comprarem sinó ens els recepta el metge per tant es promocionen directament als metges. En canvi els fàrmacs que no estan subvencionats s’han de promocionar a medis públics (televisió, radio, premsa, tanques publicitàries,...) per tal de poder arribar als seus compradors directament perquè al ser medicaments que no entren per la Seguretat Social nosaltres els comprem directament a les farmàcies sense recepta. Això és un greu perill ja que medicaments que en dosis normals no són perillosos, utilitzats de manera incorrecta poden derivar a altres problemes pitjors. I el fet de que nosaltres mateixos en fem un “autodiagnòstic” i ens comprem els medicaments a la farmàcia directament pot derivar al problema de que hi hagi persones que els utilitzin incorrectament.
En referència a com es publiciten als metges, cal dir que el tema entra en un terreny abrupte. Són ben coneguts els xecs que els anomenats "visitadors mèdics" (quin eufemisme!) estenen als metges per tal de receptar uns medicaments i no uns altres. Potser no sempre són diners, el que reben, de vegados només bolígrafs o viatges per plaer. Aquesta pràctica porta també a un avenç lent dels genèrics, els quals no es veuen beneficiats d'aquestes maniobres de màrqueting. Per una altra banda, la majoria dels congressos de medicina estan finançats per companyies farmacèutiques. Com volem que els metges no receptin aquells medicaments que ven l'organitzadora del congrés?
ResponEliminaÉs un xantatge descarat!!
EliminaCrec que la majoria de metges són prou professionals com per receptar els medicaments que creguin necessaris pels seus pacients.. Ara bé, si hi ha dues marques que produeixen medicaments semblants (amb els mateixos compostos i petites variacions negligibles) és obvi que tindran tendència a receptar el de la farmacèutica que els és més favorable o la que més s'impliqui en el sector.
EliminaSi t'ho mires des de la visió dels professionals de la salut, la competència entre farmacèutiques hauria de ser beneficiosa, igual que ho és en altres àmbits del mercat. Què en penseu?
L'autor ha eliminat aquest comentari.
ResponEliminaLa gent gran conforma el conjunt de compradors potencials de medicaments més gran, seguit dels nadons. Si ens fixem, sempre es comenta que gràcies als medicaments l'esperança de vida s'allarga cada cop més i més de manera pseudoartificial mentre que l'edat a la que la gent comença a necessitar mediaments diguem diàriament, es fixa. D'aquesta manera el nombre de consumidors augmenta considerablement i que es tradueix en uns beneficis més grans per a les farmacèutques. Sembla normal que aquestes empreses s'esforcin més en allargar la vida que no en trobar remei a certes malalties que a priori no seria rendible curar radicalment sinò que es millor aplicar una certa dosi cada cert temps per mantenir-la a ratlla sense erradicarla del tot. Són les mateixes farmèutiques les que, per interessos econòmics, frenen l'avenç en l'investigació d'algunes patologies.
ResponEliminaTotalment d’acord amb tu Hèctor! Quasi totes les farmacèutiques prefereixen inventar medicament per suportar la malaltia que per curar-la. Prefereixen viure a costa del nostre dolor...
EliminaPrimer que tot, felicitats pel Blog!
ResponEliminaCom que en aquesta entrada abordeu varis temes..anem per pams....
Primer que tot, les empreses farmacèutiques no són societats sense ànims de lucre i busquen un negoci! evidentment! Per tant el que no se'ls hi pot exigir es que investiguin noves teràpies sense saber si realment els hi serà rentable, pensem que moltes vegades el fàrmac que s'investiga no s'arriba a comercialitzar mai! Molts fàrmacs es queden en el camí...i això costa molts i molts diners...que l'administració no posa (ni un duro!!!!)
Un altre tema són els genèrics....perquè han d'existir tantes marques de genèrics d'un sol producte?! Si realment és un genèric que ho fabriqui l'Estat i ho vengui a un preu menor i ja està! El que no és lógic és que l'Estat accepta i fa pagar mil llicències a les empreses de genèrics i marques...cobri uns diners molt quantiosos...i la sanitat vagi a pitjor cada dia!
En relació a la publicitat que fan les farmacèutiques estan hiper-regulades i la visita mèdica entre dintre aquest àmbit que per ser crítics i fer una bona evaluació, falta molta informació d'aquesta professió com s'entén avui en dia. Tema en el qual no em vull extendre ni discutir, perquè realment hi ha una gran desinformació.