Els preus de fàrmacs exclosos de finançament doblen el preu durant el mes de gener de 2013

La primavera de 2013 el ministeri de Sanitat va publicar una llista de 417 medicaments que a partir del mes de setembre sortien del finançament públic al·legant un baix nivell terapèutic. El ministeri va assegura que els preus d'aquests fàrmacs no pujarien i controlarien aquests, però la realitat és que durant aquest mes de gener alguns d'ells com ara el Daflon, el Flumil o el Romilar han doblat el seu preu.

La raó és que les empreses farmacèutiques ja no tenen el compromís de mantenir els preus i amb aquesta mesura aconsegueixen ingressos superiors.

Però això no és el més greu, aquests medicaments tenen els codi de barres diferenciats per a un mateix medicament amb tres tipus de cobrament diferent:  medicaments subvencionats per la Seguretat Social, que l’usuari paga segons la seva renda, de fàrmacs no finançats que tenen un preu fix per a tothom i de productes finançats en casos específics que requereixen recepta mèdica i si és el cas, es paga segons la renda. Un exemple d'aquests són els laxants, exclosos per a la majoria però finançats per a determinades patologies com tetraplegies o pacients oncològics.

Aquests medicaments així les farmàcies el compren a preu car dels laboratoris però quan són finançats els cobren a preu antic pactat i la diferència la absorbeixen ells.

A aquest problema les farmàcies afegeixen la baixada de venda que d'aquests medicaments s’ha produït des del mes de setembre quan van quedar exclosos baixant el seu consum a la meitat en molts casos.

Amb aquest panorama els grans perjudicats son d'una banda la persona que no pot prendre el medicament per problemes econòmics o bé han de comprar-lo a preus doblats i d'altra banda les farmàcies que veuen reduïts els seus volums de venda i en alguns casos comprant a preu més alt que el preu de venda.

És just això? Hem de continuar deixant que juguin amb la nostra salut d'aquesta manera? Farà alguna cosa el ministeri?

Nou model empresarial (2a part)

En la primera part d'aquest article parlàvem de que segons un estudi fet per la consultora PricewaterhouseCoopers el model d'avui en dia del sector farmacèutic era insostenible.

Doncs en aquest mateix estudi un especialista del sector farmacèutic presentava un nou model empresarial. Un model que es centrés més en la investigació i no tant en el màrqueting i les vendes. Concentrant-se així en el desenvolupament de medicaments de prevenció, tractament o cura. Estaria  oferint, uns beneficis tangibles i responent a les necessitats mèdiques inexistents. Si les companyies es centren en la producció d’un bon medicament, tindran un valor afegit en el mercat, ja que aconseguiran poder participar en la política de preus i fins i tot arribar a poder fer acord amb altres companyies per tal de repartir-se els riscos.

El que, també, haurien de fer és controlar el compliment del tractament, ja que això els hi podria suposar un gran benefici.

Aquest nou model deixaria de ser un model supervendes per passar a ser una model on la venda anés acompanyada d’un servei (com podria ser per exemple el control de que el pacient seguís el tractament). Aquest servei podria acabar sent més important que el propi medicament. Per tal de poder dur a terme aquests serveis els canals de distribució haurien de ser més sofisticats i estar més enfocats als pacients.

Per acabar, en quan a la prevenció, l’estudi diu que actualment només el 3% de les despreses sanitàries es destinen a la prevenció. I els ingressos que podria generar són molt elevats. De fet, la OMS (Organització Mundial de la Salut) assegura que un 80% de les malalties relacionades amb el cor, el cervell i la diabetis i un 40% dels casos de càncer, es podrien haver evitat amb una correcta prevenció.

Per tant, un cop el sector farmacèutic hagi vist que és més important centrar-se a la població sana que en la malalta i pugi assumir tots el costos que això comporta, podrà entrar en la gestió sanitària oferint un servei complementari  de benestar i control, entre d’altres.  

Nou model empresarial (1a part)

Una de les consultories més prestigioses del món, PricewaterhouseCoopers, va elaborar un estudi de futur de les farmacèutiques, anomenat: “Pharma 2020. The vision: Which path will you take?”

En aquest estudi s’hi revelen dos grans contradiccions relacionades amb la gestió empresarial de les companyies farmacèutiques. Tot i ser molt rendibles (i encara ho seran més en el futur) no estan ben gestionades.

L’estudi afirma que durant els propers 10 anys les empreses farmacèutiques podrien multiplica el seu valor actual per dos. Els seus beneficis augmentaran, ja que, la població mundial és cada vegada més vella i la salut és cada vegada més important. A més a més, també s’hi revela que els països que avui en dia estan qualificats com a emergents seran un dels clients més importants, ja que el seu poder adquisitiu augmentarà.

D’altra banda, l’estudi qualifica el model empresarial d'aquestes companyies com a insostenible, econòmicament parlant. El sector farmacèutic no aprofita les oportunitats que se li presenten. El error més gran que comet està en l’hora d'invertir en innovació. Ja que inverteix el doble que fa deu anys enrere però en canvi produeix menys de la meitat que llavors. Aquest és doncs un model empresarial clarament insostenible, que tard o d'hora deixarà de funcionar.

En el proper article revelarem quin és el model alternatiu que presenta la consultora.